Del 6 de febrer al 17 d'abril

Dimarts i dimecres de 17 a 20 h.

Dijous, divendres i dissabte de 10 a 14 i de 17 a 20 h.

Dilluns, diumenges i festius tancat

Chema López (2013)

Claredat de l’art

El paradigma de la pintura i la seua situació dins del context general de l’art contemporani necessita, com una qüestió cíclica, ser reconsiderada cada cert temps, com si la seua subsistència depenguera d’aqueixa constant. No obstant això, per damunt de determinades necessitats historiogràfiques, perviu la manera com es realitza l’acostament a l’imaginari personal i col·lectiu d’una època. Aquesta representa un punt de suport des d’on s’intenta entendre el món i posicionar-se, que és més o menys el mode d’oferir(-se) als altres.

L’obra de Chema López ha incidit sobre els grans relats de la modernitat i les seues bases ètiques, amb la certesa que estan sotmesos a una profunda crisi. En aquesta crisi, i inclús dins de les seues ferides obertes, l’artista inicia la seua reflexió. El resultat no és tant una possibilitat de restituir-los, fugint per tant de la figura de l’artista com a guru, sinó de firmar el seu certificat de defunció a través d’homenatges fragmentaris i no sempre oferits a primera vista.

El mateix fet de pintar determinades escenes exemplars d’aquesta debilitat crítica completa la consciència de la crisi. Aquesta pareix la comesa que s’ha proposat l’artista. En una cançó interpretada per Bonnie Prince Billy, es llança la pregunta Why must the same love made me laugh, make me cry?, “Per què el mateix amor que em va fer riure, ha de fer-me plorar?”

La qüestió implica la gran complexitat de les coses que, sent ja sabudes, no per això perden la seua càrrega emocional i profunda. La pintura i l’escriptura comparteixen una vinculació primigènia per la comprensió del món a través del llenguatge, cada vegada més sofisticat, on el text esdevé imatge i les imatges necessiten ser llegides en relació al seu context. El coneixement de certs estats de debilitat, les seues indicacions i seqüeles, ens converteix en més conscients, però no ens exonera dels seus efectes.

Dins de la sèrie genèrica Sobre héroes y tumbas, C. López va realitzar a partir de 2010 un grup de dibuixos (Libros blancos de temas oscuros, Duelo, Diseño gráfico) on es retraten portades de llibres o les seues pàgines interiors. La relació entre el títol dels llibres, el seu contingut literari o assagístic, i la sèrie general des d’on sorgeixen, amplia la interpretació sobre l’obra de l’artista, sempre reflexionant sobre els conceptes del mal, del maligne i el seu contrapunt ètic. En concret, el titulat Diseño gráfico mostra una doble pàgina repleta de representacions de creus gammades. La indicació del contingut al títol del dibuix ens alerta de les diferents cares que adopta la representació de l’estètic.

El títol general d’aquesta exposició “Un blanco oscuro”, remet al joc de conceptes que estan presents en la seua sòlida trajectòria artística, pel qual se sotmet l’espectador a complir la doble funció de ser espectador i intèrpret d’un mateix contingut. Després de l’atent recorregut visual per qualsevol de les obres de C. López, s’accepta la constatació d’haver aprés un poc més a mirar el que et circumda.

Àlvaro de los Àngeles