Del 6 de febrer al 17 d'abril

Dimarts i dimecres de 17 a 20 h.

Dijous, divendres i dissabte de 10 a 14 i de 17 a 20 h.

Dilluns, diumenges i festius tancat

Desi Civera (2016)

Desengany

Ella no pot parar de moure’s.

Les seues mans, inquietes i persistents, agafen amb força un pinzell i comença la màgia. És difícil seguir-li la mirada, i el seu pensament va més ràpid que els traços. Sempre alerta, va captant l’essència d’aquelles persones que ella decideix immortalitzar. Afortunats els que vam poder observar-nos i reconéixer-nos a través dels seus ulls.

Ella pateix i estima i sent el mateix que els seus retratats. “He intentat capturar el que pensaven, sentien o s’imaginaven. Alguns ploraven, però també n’hi havia molts que reien.”

Ella és les persones, ella és color. Per mitjà de l’experimentació amb distintes tècniques, la seua intenció última és capturar l’expressivitat i l’essència de l’ésser humà en diferents situacions. Ella està en aquest món per una raó molt especial. Des de molt xicoteta va començar a expressar-se amb la pintura i després de molts anys de formació voletejant pel món s’instal·la a Madrid, la seua carrera arranca a tota velocitat i es converteix en una de les artistes més importants de l’escena contemporània.

Ella ens porta un dels seus últims projectes, “Desengaño”, que va exposar en Espositivo Madrid el passat mes de setembre.

“Desengaño”

“Aquest projecte va nàixer d’una necessitat personal: teixir una xarxa de persones unides per un fil fi, un sentiment, aquell que es produeix quan els retratats s’enfronten a la realitat que ells perceben de si mateixos en contraposició amb el que jo veig en tots i cada un d’ells. Quan els retratats es van trobar amb els seus retrats va cobrar sentit tot el projecte: allí va nàixer el verdader desengany, inspirat en el madrileny carrer de Madrid, bressol i testimoni de tantes desil·lusions com persones que el transiten.

He buscat generar contrastos entre les persones retratades. Eren totes molt diferents, però en veure’s sotmeses al desengany, a aquest espai que havia creat per a ells, es van adonar que hi ha sensacions molt primàries que ens fan semblants.”

El resultat, 30 retrats, fruits d’una peça de videoart de la qual l’artista va extraure els fotogrames clau de cada retratat quan parlaven de la seua percepció del desengany, serigrafies, un mur on un dels retrats va cobrar vida a través d’una intervenció en directe i un artbook que recull tant figurativament com conceptualment les entranyes de tot el projecte.

Els títols de cada obra es corresponen amb la paraula que cada retratat va dir quan l’artista els preguntava sobre el desengany. Així, ens trobem amb paraules com barri (un veí de la galeria, major, que va sentir alguna cosa positiva amb tot açò), putam (prostituta del carrer del Desengaño), supervivent (un immigrant a qui mai havien retratat), tristesa (un desamor), dolor o poesia, entre moltes altres impressions sobre un mateix sentiment.

La paleta de color que utilitza en aquest projecte no podria ser més encertada. Si el desengany tinguera color, segurament giraria entorn dels grisos trencats que Desi Civera amb tant d’ímpetu sap aplicar a la seua obra. La pinzellada de color en el punt exacte dota de personalitat cada peça i ens recorda que estem davant d’un catàleg de sentiments, cada un molt diferent de l’altre. L’oli batega en els empastaments, ho texturitza tot i fa que vulgues començar a sentir el desengany també en les teues mans. En definitiva, “Desengaño” és un ball de sentiments perfectament executats.

“El dia que vam inaugurar ‘Desengaño’ hi va haver gent que va eixir plorant, tot va ser molt emotiu, es palpava l’energia i per a mi va ser molt especial poder observar les cares dels retratats en veure’s. Si els haguera gravat, podria haver realitzat una segona peça. T’imagines? El desengany després del desengany...”

Cintia Ramírez