Deambular pels carrers, explorar i descobrir són els motors que connecten E1000 amb el seu univers expressiu. Les relacions que s’estableixen entre l’imaginari urbà i els seus records constitueixen el microcosmos en què es desenvolupa aquest artista. El seu treball és subtil, discret i molt adaptatiu. Crida l’atenció perquè precisament, malgrat estar a la vista, no busca ser vist, sinó que es nodreix de la complicitat de qui observa els detalls integrats en el trànsit quotidià.

Camuflades entre el paisatge urbà trobem les seues signatures, que aprofiten les formes de diferents artificis previstos per a altres usos, com poden ser reixes o embornals. La diversitat de suports que aconsegueix fer seus a través d’aquesta tradicional senya del grafit que és la mateixa signatura varia i muta fins a permetre-li intervenir amb altres propòsits, com poden ser enviar missatges o rescatar i ressaltar aquells que troba encriptats en el mobiliari urbà. Així, el seu recorregut comparteix molt amb les lògiques i sentits primigenis del grafit, però, a més, s’adapta a noves maneres de concebre la ciutat com a mitjà d’expressió, sense contribuir a la mercantilització dels espais públics.

En les peces d’E1000 s’aprecia la centralitat d’un important sentit lúdic que acompanya tota la seua obra. Tant el procés com el resultat són un joc per a l’artista i el públic. Les seues intervencions urbanes no apareixen exposades de manera evident, sinó que aquesta voluntat de trobar-les quasi es deu a la intencionalitat de les persones que les reben, la qual cosa no impedeix que puguem sorprendre’ns identificant-les si més quan no ho esperem. Per als qui no coneixen encara la seua obra, trobar-se furtivament amb una de les seues peces pot ser com contemplar el gest espontani d’algú que va decidir jugar de sobte amb les formes, les textures o el color. Això fa que pràcticament qualsevol persona puga empatitzar amb aquest gest, fresc i improvisat, i retenir-lo en la seua memòria, i passar a concebre nous suports com a canal d’expressió.

Un altre dels seus recursos artístics identificables podria ser la seua particular delimitació de les taques de corró produïdes per l’esborrat de pintades o el joc que duu a terme amb els esvorancs de les parets que apareixen en els murs de les nostres urbs. D’alguna manera, E1000 emmarca els traços funcionals que troba, emfatitzant en les decisions aleatòries de qui ha aplicat aquests gestos plàstics amb la intenció de cobrir i ocultar, entre altres coses, signatures de grafit. Aconsegueix amb aquestes obres cridar l’atenció irremeiablement sobre aquests gestos, com si volguera assenyalar alguna cosa que prèviament era ací. De fet, no és estrany identificar en la calçada, en els murs, en els embornals o en les voreres de qualsevol ciutat, marques d’obra per a assenyalar algun detall tècnic relatiu a modificacions de la senyalització, l’enllumenat, l’asfaltat, les canonades, etcètera. Després d’aquesta mena d’intervencions, no sempre queda clar què pertany a l’obra d’E1000 i què és fruit de les gestions de manteniment quotidià de la ciutat. On abans hi havia un desgast invisible o un gest censor, després del pas d’aquest pintor, aquest queda assenyalat d’una manera cridanera i artificial, i ens convida a reflexionar sobre la naturalesa d’allò que delimita.

La seua obra s’interrelaciona constantment entre micro i macro, és a dir, la gran majoria està travessada per aquesta lògica juganera que connecta fins i tot allò aparentment distant. Així doncs, el que pot considerar-se una encertada sort de selecció d’objectes per a una exposició, en realitat pot portar-nos a qüestionar les seues característiques naturals, gràcies a la seua descontextualització, quan se situen en llocs amb els quals no els associem. És el cas de les exposicions que realitza allunyat de galeries i de circuits artístics convencionals. Per exemple, una instal·lació adaptant-se a l’interior d’un refugi per a gats, una exposició en un tren abandonat, o l’amagatall d’obra física pels racons de la ciutat. Quant a la seua producció artística objectual, sovint dirigeix la seua creativitat cap a l’experiment amb la funcionalitat dels materials. És el cas de la dissociació que realitza en reproduir en vidre, per exemple, un tros de tanca metàl·lica. En el recorregut expressiu d’E1000, aquest tipus d’alteracions espacials i materials són presents constantment com a actes intencionats i poden emmarcar-se en el conjunt d’un treball que es basa en la mínima intervenció per a generar el màxim resultat.

A Vila-real, podem apreciar diverses accions artístiques planificades i realitzades per E1000 el 2021 en les quals vaig tenir la sort de poder col·laborar de prop. Va triar detingudament com aplicar la seua característica gamma de colors a les formes que trobava en les localitzacions seleccionades. Com a resultat, va aconseguir revitalitzar espais públics deteriorats dotant-los d’una nova presència orgànica i no invasiva, en els quals la seua obra s’integra de manera informada i respectuosa amb el context. Un bon exemple seria la reinterpretació que va realitzar del traçat primigeni de la ciutat de Vila-real, sobre el mur original de l’antic col·legi conegut com l’Escola dels Cagons.