Del 6 d'abril al 15 de juny de 2024

De dijous a divendres de 18 a 20 h.

Dissabte d'11 a 13 h i de 18 a 20 h.

Festius tancat excepte 30 de març i 17 de maig.


INAUGURACIÓ: DISSABTE 6 D'ABRIL

El Convent, Espai d'art, Carrer Hospital, 5. Vila–real, Castelló.

Felipe Pantone (2016)

Flux d'informació

Poques prediccions de com seria el món actual van encertar quant al rumb dels canvis tecnològics, en la majoria d’aquests s’imaginava un món en què els cotxes volaren o els androides foren part de la nostra vida quotidiana. Si bé és cert que en aquest sentit hi ha hagut canvis significatius i que tot apunta que en vénen de camí molts més, la revolució que caldria destacar per com ha canviat el món actual respecte al de fa uns vint anys és la del flux d’informació.

Internet i els dispositius mòbils ho estan canviant pràcticament tot. Quan jo estudiava en el col·legi i em demanaven fer un treball sobre la Revolució Russa havia d’anar a la biblioteca a consultar enciclopèdies, per a comprar qualsevol cosa havia de trobar la botiga que la tinguera o la poguera aconseguir, per a veure una pel·lícula havia d’anar al cine si tenia la sort que l’estrenaren i si m’agradava i volia saber més sobre aquell director comprava una revista especialitzada, per a parlar amb una xica que havia conegut a l’estiu havia d’enviar-li una carta i esperar que em contestara i així una infinitat de gestos quotidians que estan sent substituïts per programari al qual accedim mitjançant un dispositiu que portem en la butxaca. Recapitulant ens pot produir un poc de nostàlgia, mirant cap avant ens pot causar vertigen, ens pot agradar més o menys però ara tot és molt més ràpid, hem passat d’anar amb carro a viatjar a la velocitat de la llum.

I com afecta tot l’anterior a l’entorn de la creació artística? Tota aquesta connectivitat està creant un món col·lapsat d’imatges. La fàcil accessibilitat als artefactes de generació i difusió d’imatge han donat com a resultat un oceà de píxels inabastable, un escenari en què es genera més imatge de la que es pot consumir.

Tal és aquesta sobreinformació que, en un exercici agut de posar un remei extrem a aquesta problemàtica, l’assagista i fotògraf Joan Fontcuberta proposa que el fotògraf no genere més imatges, sinó que s’apropie de les que ja existeixen i les utilitze per a construir amb aquestes un nou discurs, i passar així de ser un faedor a ser un prescriptor.

Si atenem la difusió de l’obra artística en l’actualitat, no podem descuidar el fet que els canals de difusió estan en un canvi constant i que, en conseqüència, les estructures clàssiques del mercat de l’art veuen trontollar els seus fonaments. Cada vegada és menys necessari ser beneït per una galeria amb tot el recorregut fet quant a fires, mitjans i clients. D’altra banda, si parlem de la concepció de l’obra d’art també trobem canvis significatius. L’artista de l’actualitat té accés a una quantitat d’informació que propicia el que podríem anomenar una globalització estilística, en la qual trobem artistes de diferents llocs del món preocupats per temàtiques idèntiques i que donen respostes molt paregudes. Quant a la producció artística hem de destacar la cada vegada major accessibilitat als mitjans de producció, que facilita el fet que l’artista considere donar resposta a una inquietud amb moltes menys limitacions que en el passat.

Davant d’aquest escenari hi ha moltes respostes que pot donar l’artista a hores d’ara, la de Felipe Pantone és una cosa així com agafar la gran onada i lliscar-la. Com a artista plàstic no sucumbeix al temor que les imatges que genera es perden entre d’altres i es marca el repte que, avui més que mai, cal destacar per damunt de la resta; per a això procura generar en l’espectador un fort impacte visual mitjançant forts contrastos i colors molt vius en elements abstractes que es basen principalment en temes relacionats amb la connectivitat del món actual, tot això servint-se d’influències de l’art cinètic, l’art òptic i el grafit.

Felipe Pantone no marca límits en la forma que donarà a les seues idees i treballa constantment a oferir a l’espectador experiències noves a través de la seua obra. La idea que el flux d’informació creix exponencialment l’inspira com a leitmotiv i, a més de reflectir-ho en les seues composicions, ho reflecteix en el seu mètode de treball, la seua hiperactivitat i el seu viatge constant per tot el món.

Omar Quiñones