Del 6 d'abril al 15 de juny de 2024

De dijous a divendres de 18 a 20 h.

Dissabte d'11 a 13 h i de 18 a 20 h.

Festius tancat excepte 30 de març i 17 de maig.


INAUGURACIÓ: DISSABTE 6 D'ABRIL

El Convent, Espai d'art, Carrer Hospital, 5. Vila–real, Castelló.

Maria Herreros (2014)

Tast de paraules, vocabulari per a sibarites

La gatzoneta pica? Quant rebota una mandonguilla? I l’almívar? És realment així de dolç o amaga una personalitat fosca i revolucionària?

Algunes paraules no són el que pareixen… típic que te les trobes pel carrer i penses: “Què farà una paraula així amb un significat com aquest?”. Aquesta observació, que a priori pot resultar inútil, és l’argument de l’obra que teniu a les vostres mans.

Cata de palabras: vocabulario para sibaritas és un experiment absurd o no, que consisteix a xuplar la closca de les paraules i tirar el que hi ha dins. Per descomptat que no hi ha cap base científica pel mig. Ací no hi ha normes ni manuals d’ús; no importa el context de l’oració o l’etimologia de les paraules. L’aspecte realment atractiu és jugar amb aquestes, ficar-se-les a la boca i tancar els ulls per a sentir com es desfan fins a perdre’n el significat original. El resultat és una acurada selecció de paraules delicioses pel seu significant, no pel seu significat, que ofereix al lector una nova perspectiva del llenguatge i un altre passatemps estúpid per a les vesprades de diumenge.

I açò? Per quins cinc sous? Perquè tot va començar amb una sola paraula: xancleta. Es va colar descaradament en una conversa en què no pintava res i, com qui no vol la cosa, va acabar convertint-se en el centre d’atenció.

Xancleta. Sonava graciosa, masticable, així que la repetim diverses vegades i hi aportem sempre matisos nous. La cosa va esdevenir tan seriosa que quan ens en vam adonar n’estàvem analitzant la textura, el sabor i fins i tot l’aroma, tot ignorant aquell objecte de cautxú que ara teniu al pensament. Llavors vam tenir una minúscula revelació, un secret tan mal guardat del qual qualsevol es podria haver adonat: les paraules porten una doble vida. És així, durant el dia treballen per a la RAE en les millors enciclopèdies, diccionaris i vocabularis de la ciutat i fan el que tot el món espera que facen, però en sonar la campana s’arranquen el significat, el tiren al fons de les taquilles i ixen a passar-s’ho bé.

Tal vegada serà una bestiesa, però hi ha qui defenen que la realitat és cent per cent subjectiva i pot tenir infinitat de lectures, més enllà de la vessant prefabricada. Entre aquest peculiar grup de persones ens trobem María Herreros i Jorge Herrero, autors d’aquest llibre i d’algun disbarat més. Ella, artista de naixement, il·lustradora compulsiva i defensora del treball dur; ell, redactor publicitari, aprenent d’escriptor i expert a pensar coses rares; ambdós, amb la casa plena de ganivets de fusta. En aquest xicotet projecte, sense més pretensió que la d’entretenir, conflueixen el nostre gust pels fets irracionals, l’afany per buscar-li cinc peus al gat i una particular manera de veure la vida, present en cada traç i en cada lletra.

El nostre objectiu, com ja advertíem, no és un altre que fer-vos passar una bona estona en companyia de les paraules. Podeu riure-vos-en, acaronar-les, colpejar-les contra la paret, regalar-los un cap de setmana romàntic a la serra o experimentar sexualment amb aquestes. El que vulgueu. Només posem una condició: quan us les trobeu de cara, feu com si no les coneguéreu de res; amb aquest xicotet truc us resultarà molt més fàcil jutjar-les únicament pel seu físic i detectar aquella segona identitat que molt poques vegades s’aprecia.

I fins ací la teoria, ja és hora de començar la vostra visita per aquest inusual celler. Al llarg del recorregut tindreu l’ocasió de tastar alguns dels nostres millors vocables, seleccionats acuradament a mà generació rere generació. Us invitem a assaborir-los amb tot el mim del món, amb un poc d’imaginació i un glopet d’aigua entre tast i tast, com solen fer els que saben de vi.

A la vostra salut!

Jorge Herrero