Benvolguts passatgers, cordin-se els cinturons, posin els seus seients en posició vertical i apaguin els dispositius electrònics. L’espectacle Paula Bonet és a punt d’alçar el vol. Amb “Life vest under your seat” els espera un viatge que mai no oblidaran al llarg de les il·lustracions més íntimes d’aquesta jove artista vila-realenca de traç instintiu i directe, gairebé animal.

Posseïdora d’un claríssim do per al dibuix, les seves creacions ja ostenten una marca pròpia que parla totes les llengües, atrau totes les mirades i sedueix els cors d’arreu del món. Ella és inconfusible, irrepetible i universal. Les imatges seleccionades per a aquesta exposició, no obstant, tenen més en comú que un estil fresc o una tècnica exquisida. Perquè en aquest cas, sí, cal prendre-s’ho com un assumpte personal. Totes elles estan inspirades en les vivències de la Paula Bonet i juntes conformen un retrat del seu univers interior, descobrint-nos una autèntica transformista de l’expressió artística, capaç d’adoptar les pells que calgui per posar en ordre allò que li cou a la pròpia carn.

I és que per a explicar els seus sentiments, les seves angoixes i aquells fets que l’han fet créixer o que d’alguna manera o una altra l’han canviat per deixar de ser la mateixa, la Paula Bonet despulla els seus enigmes vestint-los amb llapis de grafit, colors, aquarel·les, acrílics i tinta xina.

Així, davant nostre, es menja un llop, es disfressa d’ocell, paladeja un iogurt o abraça una ombra. Ens desafia mirant-nos fixament o acluca els ulls perquè siguem nosaltres els subjectes actius de l’escena, i, en qualsevol cas, perquè caiguem sempre rendits als peus del seu mestratge.

“Life vest under your seat” és un recull en el qual només hi tenen cabuda aquells dibuixos fets per necessitat, robant-li temps al temps entre feines, encàrrecs particulars, tallers i nous projectes. Crear aquestes obres ajuda l’autora a evadir-se, divertir-se, somniar o fins i tot comprendre millor la seva relació amb la realitat que l’envolta: una via d’escapament que sovint acompanya de versos poètics, propis o aliens, que es fonen amb les imatges generant un missatge tan franc com electritzant.

En proporció a la qualitat de l’obra de la Paula Bonet, augmenta la seva popularitat, que des de fa un any i mig creix exponencialment. Un ascens meteòric que, lluny de diluir la seva originalitat, aviva encara més el foc creatiu del seu treball, aconseguint que se superi i, alhora, apropi el seu talent a un major nombre de persones. A qui li estranya, doncs, que s’hagi convertit en un referent i una inspiració per a tants joves d’aquesta generació?

Però l’etiqueta artista, encara que sembli estrany, no casa amb la Paula Bonet. I no perquè no ho sigui sinó perquè és l’art el que viu en ella, no ella qui viu en l’art. Per més que ho intenti, no ho pot evitar. Hiperproductiva sense cura, té les mans plenes d’idees. I són aquestes les que marquen aquest ritme quasi musical de les seves il·lustracions, les que veremen amb urgència tot allò que vol sortir del seu cap i, frenètiques, plasmen emocions, inquietuds o temors sobre trossos de paper, llenços, parets i fusta.

En fi. Ja estan avisats que aquest no serà un viatge ordinari. El periple bonetià no té bitllet de tornada i la seva força es queda irremeiablement gravada a l’ànima de cada passatger d’aquí a l’eternitat. I això és una sort, ja que, si algun cop senten que a la seva existència els falta geni, color o bellesa, només cal que recordin que l’armilla salvavides de la Paula Bonet és a sota de cadascun dels seus seients. Molt bon viatge.