Del 6 d'abril al 15 de juny de 2024

De dijous a divendres de 18 a 20 h.

Dissabte d'11 a 13 h i de 18 a 20 h.

Festius tancat excepte el 17 de maig.


INAUGURACIÓ: DISSABTE 6 D'ABRIL 12 H.

El Convent, Espai d'art, Carrer Hospital, 5. Vila–real, Castelló.

Paula Prats (2015)

Ís

Quotidianitat, intimisme i delicadesa es reflecteixen en l’obra de la fotògrafa valenciana Paula Prats. Composicions, paisatges i retrats. L’artista plasma el seu entorn, les seues vivències i la seua pròpia realitat. Observar les seues fotografies és sentir i deixar-se transportar a un món màgic que ella mateixa ha recreat detenint el temps. Tot al seu voltant es ralentitza i brinda a l’espectador la possibilitat d’admirar els xicotets detalls que s’escapen en el dia a dia; minuciositat i preciosisme al servei de l’ull humà. Prats fa perceptible l’imperceptible, eleva la bellesa dels elements que conformen les seues imatges, ja siguen paisatges o no. Qualsevol objecte o situació resplendeix gràcies al seu objectiu.

La seua mirada és neta, senzilla i fresca. El seu treball és equilibrat i harmoniós, tot flueix amb naturalitat. Ofereix imatges fixes, estàtiques o en moviment, i en això es percep una certa inquietud cultural i vital. L’espectador sent i comparteix aquesta (micro)visió del món, en què els xicotets detalls enlluernen una càmera que reflecteix soledat, però també alegria de viure. Així, el seu treball denota innocència i puresa, les seues imatges no enganyen, no admeten manipulacions. Captura el que sent: instants íntims. Poesia visual.

En la seua última sèrie “ÍS” s’endinsa en un món de blancs, quasi imperceptibles per a l’ull inexpert, i on ressalten encara més, si és possible, els detalls xicotets, com ara els tocs de color. En les seues imatges existeix la dualitat i l’ambigüitat, el que es veu i el que se sent davant de les seues fotografies no sempre és el mateix.

“ÍS” no són només les sigles del país on es va originar la sèrie, Islàndia, sinó que en islandés significa ‘gel’, protagonista indiscutible d’aquest treball, en el qual es palpen les ganes de conéixer una cultura diferent i de viure-hi, així com la seua inquietud i vitalitat. Prats busca l’experiència de la novetat i la necessitat d’atrapar-la en un instant. El viatge és una constant en la seua vida, viatge com a motor fonamental de la seua creativitat. Com ella mateixa diu, la seua obra retrata: “Gel, roques, cels, carretera, alguna figura, detalls…, tot notes de viatge d’un recorregut geogràfic i també temporal”. És un camí en què destaquen els paisatges limítrofs a la carretera. Quietud en moviment. Deambula i interactua directament amb l’entorn, un espai que ella mateixa altera amb la seua presència. S’intueix el seu mateix esdevenir. Busca i plasma una vivència sincera, en la qual descobreix la bellesa en les coses xicotetes. No pretén narrar el seu viatge ni contar- nos una història, només busca transmetre sensacions que ella mateixa ha arribat a experimentar i que li agradaria compartir. Commou i emociona gràcies a la senzillesa que s’entreveu en les seues sèries. En aquest sentit, és capaç de condensar en un sol colp de vista l’essència i la cultura de tot un país.

Les seues sèries no guarden relació les unes amb les altres però, instintivament, es complementen. La juxtaposició correlativa
és inevitable. La suma de cada una d’aquestes ens mostra el macrocosmos de l’artista; s’associen i creen un marc de percepcions familiars als nostres ulls.

D’altra banda, Prats ofereix un món envoltat de misticisme, on la llum juga un paper fonamental, aqueixa llum preferiblement natural, encara que últimament explora el flaix com una ferramenta més. L’artista obri l’objectiu a una infinitat de possibilitats i busca sensacions estètiques on la naturalitat i l’artificialitat contrasten a meravella. Construeix el seu propi estil, marcat per sensacions, i per a això se serveix dels efectes lumínics, es tracta del vehicle conductor que aconsegueix que les seues imatges tinguen una aura especial.

El secret del seu treball radica en la complicitat que estableix amb l’objectiu de la seua càmera, ja siga analògica o digital. A través de la seua mirada desvela els secrets millor guardats de la mateixa naturalesa. Neu, rens creuant la carretera sorpresos per un flaix, gel, roques, molsa, tot denota un afany per capturar l’essència de la vida. Transforma la quotidianitat en atemporal i la immortalitza. En definitiva, busca la màgia del moment, la genuïnitat dins de les coses ordinàries. El treball de la valenciana s’entrecreua amb l’abstracció i el minimalisme. La seua intenció principal no és retratar res concret, tan sols capturar el moment. Els seus escenaris són espais oberts, buits i solitaris que inviten a reflexionar en silenci. Prats revela l’ànima de cada lloc, de cada objecte i de cada ésser.

Irene Gras Cruz