Del 6 de febrer al 17 d'abril

Dimarts i dimecres de 17 a 20 h.

Dijous, divendres i dissabte de 10 a 14 i de 17 a 20 h.

Dilluns, diumenges i festius tancat

Sam3 (2014)

Un joc seriós

Sabem de sobra que un mapa mostra tant com amaga. Sam3 és un artista complex malgrat la simplicitat aparent de les seues imatges. I ho és perquè la lectura a què conviden les seues intervencions se suspén en un temps lent, encara que la seua iconicitat ens permeta connectar-hi ràpidament.

Aquesta paradoxa es basa en el desplaçament al qual ens obliguen les escenes que dibuixa. De la mateixa manera que per a comprendre la pintura d’Arcimboldo, Vasari recomanava exercir una doble contemplació, de lluny i de prop, per a comprendre les intervencions urbanes de Sam3 necessitem ralentir el nostre pas i deambular multiplicant els punts de vista sobre aquestes. I això, avui, quan les ciutats són dissenyades cada vegada més per a ser espais del consum accelerat, demostra una voluntat crítica i política en Sam3.

Des d’una primera etapa, en la qual predominava en el seu treball un barroquisme formal exacerbat per un gran domini tècnic de l’esprai i el gust per inundar de color les seues peces; a poc a poc, les influències del grafit old school es van hibridar amb altres referents i tradicions fins a arribar a aquestes ombres poètiques amb què molts ens hem topat mentre viatgem per ciutats com ara Múrcia, Granada, Barcelona, Berlín, Porto, Roma, Nova York, Quito o Sao Paulo.

L’interés per l’emblemàtica, les representacions alquímiques i les tècniques calcogràfiques van maridar fa temps amb l’atenció que Sam3 va prestar en els seus anys de formació, a la Facultat de Belles Arts de Granada, autors com Guy Debord, Matt Mullican o Rogelio López Cuenca. D’ací esdevé la seua visió complexa de la ciutat com una estructura gramatical densa plena de signes d’una neollengua (Orwell va ser una altra de les lectures que el van influir) cada vegada menys difícil de percebre. I, per descomptat, també una reacció plàstica al respecte.

Considerem que les seues imatges reaccionen a aquesta utopia del progrés. Hi veiem l’aparició de figures mítiques de la cosmologia clàssica, de l’època fundacional de la civitas mediterrània. Curos, titans, deïtats i humans que ens porten el dubte platònic a la realitat i les seues aparences mitjançant l’articulació d’ombres en infinitat d’escenes. Una contrautopia en forma de tornada a l’origen de la plàstica, a la seua funció reparadora, a la capacitat de fer presentallò absent, de fer aparéixer el desig amb la senzillesa d’un contorn farcit en negre. Perquè les aparicions de Sam3, les seues imatges, tenen l’habilitat de no deixar-nos indiferents. Ens demanen calma, deteniment, assossec... temps. I temps sembla ser allò que avui no tenim. Creuar-nos amb les aparicions és quedar-nos atrapats en un joc seriós en què es posen en dubte les convencions i certeses: les nostres i les de la societat sencera.

Com una caixa negra (Bruno Latour), les composicions de Sam3 requereixen exercir un procés de desencriptació. Déiem que la seua senzillesa és aparent i que tanquen una complexitat semàntica que ens obliga a aplicar-ne una lectura activa per a comprendre allò que potser la seua rotunditat visual fa invisible. Aquesta voluntat que ha de practicar el que mira i llig és paral·lela a la necessitat actual de prendre partit per a posicionar-nos i interrogar de manera general les estructures de l’ordre del nostre espai i vida en comú.

A l’abric dels últims esdeveniments polítics, de les onades d’indignació i resistència que entrecreuen tants pobles, sentim la conformació d’una nova organicitat política i social que rema en aigües aparentment serenes. La normalitat, terrible paraula que aplana la realitat i la seua diversitat, és l’ortopèdia que corregeix i tracta d’evitar la divergència. Ens aturem davant de la Voluntas que Sam3 va fixar a Vila-real i emergeixen preguntes que ens conviden a pensar en el nosaltres. Som remers i timoner o mers passatgers de la nau? Som conduïts o conduïm aquesta força oculta però enèrgica? La nostra ruta és d’arribada o d’èxode?

Aquells primers mapes de navegació eren cartografies de dubtes, sons i creacions mitopoètiques. Avui, necessitem tornar a dibuixar rutes fosques, arrugar el món, escriure noves preguntes per a trobar noves respostes. Les imatges de Sam3 mostren tant com amaguen. Comencem, pacientment, per llegir-les.

Antonio Collados Alcaide